Mar i cel (1888) és la tragèdia en vers més destacada de l'obra de Guimerà. Representa el moment culminant de la tràgedia en vers de temàtica històrica de Guimerà, que a partir d'aquest moment es decanta cap a un teatre de caràcter realista i naturalista. L'obra narra l'amor impossible d'una cristiana captiva, Blanca, i el pirata morisc que l'ha capturat, Saïd. La societat els ha col·locat en mons oposats i irreconciliables, però ells s'hi rebel·len i opten per seguir la seva passió, costi el que costi.