"El vetllen al seu taller mateix, envoltats de bustos i de torsos. És el que en Iannis Aramakis hauria volgut. La seva mort és un èxit, plena de models i d'artistes, de cossos bonics. A en Gómez li roben la bossa allà mateix, a la vetlla. Li sembla una falta de respecte. La Nora diu: Podríem cuinar fesolada i tzatziki, en honor al difunt. En Gómez diu: Per què no, i també diu: Quina colla d'impresentables." Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l'humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l'amistat, de l'amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l'escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d'Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc. El jurat del Documenta n'ha destacat "un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable".